ESCOLANIA DE MONTSERRAT

ESCOLANIA DE MONTSERRAT



Escolania de Montserrat



L'Escolania de Montserrat a la Basílica de Montserrat

L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, de veus blanques, que canta diàriament (durant la salve i les vespres) a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. És una de les institucions musicals més prestigioses d'Europa. L'Escolania és la més antiga d'Europa i encara subsisteix des de l'edat mitjana. Creada a redós del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari.

Finalitat de l'Escolania

Edifici de l'Escolania de Montserrat des de l'exterior

La finalitat de l'Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.


És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.

L'Escolania participa en les celebracions litúrgiques i la pregària comunitària que es fa a la basílica. Així, actualment, canten a les 13 hores, de dilluns a divendres, una Salve i el Virolai; cada tarda de diumenge a dijous, a l'hora de Vespres, una Salve Montserratina i un Motet. Els diumenges canten a Missa Conventual i just en acabar la Salve i el Virolai.

La història del cor es remunta a la fundació del monestir, al segle XII. En trobem referències documentals des de poc després, la qual cosa fa que l'Escolania pugui considerar-se l'escola de música en actiu més antiga d'Europa. Malauradament, durant la guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), l'activitat de l'Escolania es va veure interrompuda.


Concert a Sant Petersburg el 2011

Al llarg de la seva història, de l'escolania han sortit un bon nombre de mestres de capella i instrumentistes, a més de coneguts compositors i professors, que en conjunt han rebut el nom d'Escola Montserratina, entre els quals destaquen Joan March, Joan Cererols, Josep Martí, Benet Julià, Anselm Viola, Narcís Casanoves, Antoni Soler, Ferran Sors o, més modernament, Àngel Rodamilans, Anselm Ferrer, Ireneu Segarra, G. Odiló Planàs, Cassià Just, Gregori Estrada o Bernat Vivancos.

Des de finals dels anys 60 l'Escolania va més enllà de la Basílica de Montserrat i fa alguns concerts per pobles de Catalunya o arreu del món. Els més destacats en els darrers anys han estat amb l'Orquestra de les Nacions, dirigits per Jordi Savall, la participació en l'òpera El somni d'una nit d'estiu de Benjamin Britten al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i la participació en l'òpera La dama de piques  , també al Gran Teatre del Liceu.

El 1997 es fundà la Capella de Música de Montserrat , formada per antics escolans, per acompanyar l'Escolania quan el repertori ho requereix.

L'any 1990 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. L'any 2005l'Escolania fou condecorada amb la Corbata d'Alfons X el Savi pel seus mèrits en l'educació, docència i difusió de la cultura. Posteriorment, l'any 2011, va rebre el premi "Ambaixadors" del diari Regió 7 i el premi Bravo de Música.

Actualment, l'Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania.

Directors de l'escolania des del segle XX
Localització
L'Escolania de Montserrat està ubicada dins de l'espai que conforma l'Abadia de Montserrat, a la muntanya de Montserrat. L'edifici de l'Escolania és el primer que els visitants veuen de l'Abadia en arribar des de la carretera.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada