És una de les façanes més reeixides de la peculiar arquitectura gòtica catalana. Salva amb perícia el plec vertical que venia obligat pel carrer i resol els dos paraments que es formen amb gràcia i equilibri compositiu. Les dues fileres de finestres sobreposades, de les anomenades coronelles, li donen un aire imponent i bell alhora. Les grans, de dues fines columnes o mainells, mostren la noblesa dels espais interiors més importants.
A banda i banda del portal major senyalat amb l'escut de Sant Jordi, hi ha les entrades dels antics guardes de la casa, com es pot veure en les figures en relleu que hi ha a la dovella central de cada porta. Una d'aquestes portes, encara ara, fa les funcions d'entrada i control de personal i serveis.
El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i el Govern de Catalunya
El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i del Govern de Catalunya. A l'interior, s'hi manté la intensa activitat pròpia d'un govern. En aquest edifici es prenen decisions que afecten la vida dels catalans i les catalanes.
També s'hi acullen els actes polítics i institucionals més rellevants del país: reunions d'alt nivell, visites institucionals, lliuraments de medalles i guardons, audiències, recepcions...
Històricament, la Diputació del General de Catalunya, coneguda popularment com Generalitat, té els seus orígens en les antigues Corts Catalanes, assemblea de representació parlamentària que compartia el poder amb el monarca, essent un dels primers òrgans d'aquesta naturalesa a Europa.
El primer president va ser Berenguer de Cruïlles, nomenat a les Corts de Cervera de 1359.
L'any 1400, es van comprar els edificis ubicats en aquest mateix indret per establir-hi la seu permanent de la institució.
La façana principal (1597-1619), obra de Pere Blai, és l'exemple principal de l'arquitectura civil de l'època del Renaixement a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada