Carles Puigdemont i Casamajó
130 è President de la Generalitat de Catalunya ( 12 de gener 2016)
Carles Puigdemont i Casamajó va néixer el 29 de desembre de 1962 a Amer (la Selva) i viu a Girona. Està casat i té dues filles. Va cursar estudis de Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona i va desenvolupar la seva carrera periodística especialment a "El Punt", on va arribar a ser redactor en cap. També va ser director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i director general de la publicació "Catalonia Today", un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.
La seva activitat professional al llarg de gairebé tres dècades ha estat relacionada sempre amb la comunicació, excepte el període en què va ser director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). Des del mes de novembre de 2006 es dedica activament a la política, quan va prendre part per primer cop en una candidatura electoral i va ser escollit diputat de les comarques gironines per CiU. Com a diputat del Parlament de Catalunya, ha presidit la Comissió de Cultura i Llengua, i ha estat membre de les comissions d’Acció Exterior i UE, de la de Polítiques de Joventut i de la d’Ensenyament durant la tramitació de la LEC.
Després, el maig de 2007, va presentar-se com a cap de llista de la federació nacionalista a l’alcaldia de Girona, i ho va tornar a ser a les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, any en el qual, i com a conseqüència dels resultats obtinguts, va ser escollit alcalde de Girona, i fou el primer alcalde no socialista de la ciutat de l’actual època democràtica del país. Durant aquest mandat fou vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), membre de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i president de la "Comisión de Patrimonio Histórico-Cultural, de la Federación Española de Municipios y Provincias" (FEMP).
A les passades eleccions municipals celebrades al maig del 2015, aconseguí revalidar els resultats del 2011, mantenint els 10 regidors i essent proclamat, novament, alcalde de Girona. Des de juliol de 2015 i fins al mes de gener de 2016 ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Malgrat la seva dedicació plena a la política, la comunicació continua essent una activitat que procura combinar amb les responsabilitats públiques. Segueix de prop l’evolució del sector i li interessa especialment el canvi cultural i social que representen les TIC en l’àmbit de la comunicació. Alhora, procura que aquestes tecnologies l’ajudin en la seva feina política. Fruit d’aquest interès i dels contactes amb Internet a mitjan anys noranta, l’any 1998 va dissenyar el projecte d’Agència Catalana de Notícies.
També li interessa la comunicació relacionada amb la projecció exterior de Catalunya. En segueix el fil des de finals dels anys vuitanta. L’any 1994 va publicar el llibre "Cata…què?. Catalunya vista per la premsa internacional" (Ed. La Campana, Barcelona), que va tenir una seqüela en forma de columna setmanal a la revista "Presència".
Des del 12 de gener de 2016 és el 130è president de la Generalitat de Catalunya
S. XIV
1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362
2.Romeu Sescomes. 1363-136(4)
3.Ramon Gener. 136(4)-1365
4.Bernat Vallès. 1365
Bernat Vallès. 1365-1367 [*]
Romeu Sescomes. 1375-1376 [*]
5.Joan I d'Empúries. 1376
6.Guillem de Guimerà. 1376-1377
7.Galceran de Besora. 1377-1378
Ramon Gener. 1379-1380 [*]
8.Felip d'Anglesola. 1380
9.Pere Santamans. 1381-1383
10.Arnau Descolomer. 1384-1389
11.Miquel de Santjoan. 1389-1396
12.Alfons de Tous. 1396-1413
S. XV
13.Marc de Vilalba. 1413-1416
14.Andreu Bertran. 1416-1419
15.Joan Desgarrigues. 1419-1422
16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425
17.Felip de Malla. 1425-1428
18.Domènec Ram. 1428-1431
Marc de Vilalba. 1431-1434 [*]
19. Pere de Palou. 1434-1437
20.Pere de Darnius. 1437-1440
21.Antoni d'Avinyó i de Moles. 1440-1443
22.Jaume de Cardona i de Gandia. 1443-1446
23.Pero Ximénez de Urrea. 1446-1449
24.Bertran Samasó. 1449-1452
25.Bernat Guillem Samasó. 1452-1455
26.Nicolau Pujades. 1455-1458
27.Antoni Pere Ferrer. 1458-1461
28.Manuel de Montsuar. 1461-1464
29.Francesc Colom. 1464-1467
30.Ponç Andreu de Vilar. 1467-1470
31.Miquel Samsó. 1470-1473
32.Joan Maurici de Ribes. 1473-1476
33.Miquel Delgado. 1476-1478
34.Pere Joan Llobera. 1478-1479
35.Berenguer de Sos. 1479-1482
36.Pere de Cardona. 1482-1485
Ponç Andreu de Vilar. 1485-1488 [*]
37.Juan Payo Coello. 1488-1491
38.Joan de Peralta. 1491-1494
39.Francí Vicens. 1494-1497
40.Pedro Mendoza. 1497-1500
S. XVI
41.Alfons d'Aragó. 1500-1503
42.Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls. 1503-1504
43.Gonzalo Fernández de Heredia. 1504-1506
44.Luís Desplà i d'Oms. 1506-1509
45.Jordi Sanç. 1509-1512
46.Joan d'Aragó. 1512-1514
47.Jaume Fiella. 1514-1515
48.Esteve de Garret. 1515-1518
49.Bernat de Corbera. 1518-1521
50.Joan Margarit i de Requesens. 1521-1524
51.Lluís de Cardona i Enríquez. 1524-1527
52.Francesc de Solsona. 1527-1530
53.Francesc Oliver i de Boteller. 1530.1533
54.Dionís de Carcassona. 1533-1536
55.Joan Pasqual. 1536-1539
56.Jeroni de Requesens i Roís de Liori. 1539-1542
57.Miquel Puig. 1542-1545
58.Jaume Caçador. 1545-1548
59.Miquel d'Oms i Sentmenat. 1548-1551
60.Onofre de Copons i de Vilafranca. 1551-1552
61.Miquel de Ferrer i de Marimon. 1552
62.Joan de Tormo. 1552-1553
63.Miquel de Tormo. 1553-1554
64.Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-1557
65.Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-1559
66.Ferran de Lloaces i Peres. 1559-1560
Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1560-1563 [*]
67.Onofre Gomis. 1563-1566
68.Francesc Giginta. 1566-1569
69.Benet de Tocco. 1569-1572
70.Jaume Cerveró. 1572-1575
71.Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1575-1578
Benet de Tocco. 1578-1581 [*]
72.Rafael d'Oms. 1581-1584
73.Jaume Beuló. 1584
Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1584-1587 [*]
74.Martí Joan de Calders. 1587
75.Francesc Oliver de Boteller. 1587-1588
76.Jaume Caçador i Claret. 1590-1593
77.Miquel d'Agullana. 1593-1596
Francesc Oliver de Boteller. 1596-1598 [*]
78.Francesc Oliveres. 1598-1599
79.Jaume Cordelles i Oms. 1599-1602
Artur Mas Gabarro
129 è President de la Generalitat de Catalunya ( 2010 - 2016)
Va néixer a Barcelona el 31 de gener de 1956 en el si d'una família estretament vinculada al món de la indústria i l'empresa. Les seves arrels, per part de mare, estan relacionades amb el sector tèxtil de Sabadell, i, per part de pare, amb el sector metal·lúrgic del Poble Nou, a Barcelona. És el gran de quatre germans, dos nois i dues noies. Està casat amb l'Helena Rakosnik des de l'any 1982 i tenen tres fills: la Patrícia, l'Albert i l'Artur. Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona i més tard a l'Aula Escola Europea. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, on va compaginar els dos primers anys amb estudis de Dret.
La seva activitat professional va començar l'any 1979, just acabat de llicenciar, en un grup d'empreses industrials dedicades a la producció de material de logística i elevació. Més tard, va dirigir una societat d'inversions propietat d'un grup industrial del sector de l'adoberia. Aquest pas per l'activitat professional li va fer prendre consciència de la importància de l'empresa perquè un país vagi endavant.
La primera vinculació amb el sector públic es va produir el 1982, on va treballar per la promoció exterior i la captació d'inversions estrangeres per a Catalunya, primer com a cap del Servei de Fires i després com a director general de Promoció Comercial. Aquesta responsabilitat li va permetre prendre contacte amb la gent que treballava per fer país i en aquests anys es va anar consolidant la seva vocació política.
El 1987 es va presentar per primer cop en la candidatura de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, que encapçalava Josep M. Cullell, on va ser escollit regidor. La seva trajectòria en l'àmbit municipal es va perllongar fins al 1995. Des d'aquest mateix any, és diputat al Parlament de Catalunya.
Ha tingut importants responsabilitats en el Govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol. L'any 1995 va ser nomenat conseller d'Obres Públiques. Més tard, va assumir la Conselleria d'Economia i Finances, responsabilitat que li va permetre un coneixement molt transversal de l'Administració. L'any 2000 es va afegir a les seves funcions la de portaveu del Govern, i un any més tard va ser nomenat conseller en Cap, tasca que va dur a terme fins al desembre de 2003.
Ha guanyat totes les eleccions a les quals s'ha presentat com a candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat. El 2003, en les seves primeres eleccions com a cap de llista va guanyar amb 46 escons; el 2006 amb 48 escons; i el 2010 amb 62 escons; i les darreres el 2012 amb 50 escons.
Després del 23 de desembre de 2010, data de la seva primera investidura pel Parlament de Catalunya, és el 129è president de la Generalitat.
Li agrada molt llegir i té especial predilecció per la literatura i la poesia franceses. També gaudeix anant al cinema i al teatre sempre que pot. L'esport és una altra de les seves grans aficions. De més jove jugava a futbol, handbol, bàsquet, voleibol, ciclisme, tennis, esquí, etc. Ara es decanta més per la natació per mantenir-se en forma, activitat que procura practicar de forma regular.
Es defineix com una persona treballadora, constant i autoexigent, per al qual la família i els amics ocupen un lloc principal en la seva vida. Per a ell, és important recuperar valors com la cultura de l'esforç, el treball, la mentalitat oberta, el mèrit, etc., valors que han permès sobreviure i fer gran Catalunya com a país.
Jose Montilla i Aguilera
128 è President de la Generalitat de Catalunya (2006 - 2010)
128 è President de la Generalitat de Catalunya (2006 - 2010)
José Montilla i Aguilera ha estat el 128è president de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 2006 i 2010. Nascut a Iznájar, Còrdova, el 15 de gener de 1955. Viu a Catalunya des dels 16 anys, quan l'any 1971 la seva família va establir-se a Sant Joan Despí. És casat i té cinc fills. Ha cursat estudis d'economia i dret a la Universitat de Barcelona.
El 1978 va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). L'any 1979 va concórrer a les primeres eleccions municipals de la democràcia a Sant Joan Despí, on fou tinent d'alcalde d'Economia. L'any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que ostentà fins el 2004, després d'ésser reelegit per majoria absoluta en cinc ocasions.
Entre 1988 i 1997 fou president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Diputat provincial des de 1983, l'any 2003 fou elegit president de la Diputació de Barcelona i va ocupar aquest càrrec fins el mes d'abril de l'any següent.
L'any 2004 va encapçalar la llista del PSC a les eleccions generals i fou escollit diputat. Setmanes després, el 18 d'abril, seria nomenat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç en el primer govern de José Luís Rodríguez Zapatero.
Després d'encapçalar la candidatura dels socialistes catalans a les eleccions al Parlament celebrades el dia 1 de novembre de 2006, el 24 d'aquell mateix mes fou investit president de la Generalitat pel Ple del Parlament de Catalunya pel conjunt de forces que havien signat l'Acord d'Entesa i el dia 28 prengué possessió del càrrec.
Durant el seu mandat, el president Montilla va impulsar el desplegament de l'Estatut de 2006 i un nou sistema de finançament , així com quatre grans pactes nacionals, sobre immigració, recerca, habitatge i infraestructures, a partir del diàleg i la participació dels principals agents socials, econòmics i polítics. A partir de 2008 l'acció del seu govern es va concentrar molt especialment en la lluita contra els efectes de la crisi econòmica i en la garantia de la cohesió del conjunt de la societat catalana.
El desembre de 2010 va cessar en el càrrec, en ser investit president Artur Mas i Gavarró, pel Ple del Parlament de Catalunya.
Pascual Maragall i Mira
127 è President de la Generalitat de Catalunya (2003 - 2006)
Nét del poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona l'any 1941. Després de desenvolupar una intensa activitat acadèmica, que compaginaria amb la seva feina al Gabinet Tècnic de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1978 es doctorà en Economia per la UAB.
No fou fins a la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques, quan va passar definitivament a l'acció política, participant en la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a Barcelona. L'any 1979 formà part de l'equip de Govern de l'Ajuntament. L'any 1982 va esdevenir alcalde en substitució de Narcís Serra. La celebració dels Jocs Olímpics el 1992 a la capital catalana li va permetre liderar un model de desenvolupament urbà reconegut internacionalment.
El 1997 Maragall va donar per acabada la seva etapa com a alcalde. El 1999 es va presentar per primera vegada a les eleccions autonòmiques, encapçalant la candidatura de PSC-Ciutadans pel Canvi. Quatre anys més tard, el 16 de desembre de 2003, fou elegit 127è President de la Generalitat.
Sota el seu mandat, l'horitzó cívic de " la Catalunya dels 7 milions", vingué acompanyat del nou horitzó polític: un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006.
Les eleccions de l'1 de novembre de 2006 significaren la fi del seu mandat. El 24 de novembre, el Parlament de Catalunya investia com a nou President de la Generalitat José Montilla.
Jordi Pujol i Solei
126 è President de la Generalitat de Catalunya (1980 - 2003)
Jordi Pujol i Soley va néixer a Barcelona el 1930. Llicenciat en medicina, milità en el moviment universitari catalanista d'inspiració cristiana. El 1960, arran d'unes actuacions de protesta contra la visita del general Franco a Catalunya, fou detingut i condemnat a set anys de presó. Després de dos anys i mig de presó i un de confinament, va iniciar una nova línia d'actuació, amb el lema "Fer país", destinada a crear institucions culturals i econòmiques per impulsar el desenvolupament de Catalunya.
El 1974 passà definitivament a l'acció política amb la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la qual fou el primer secretari. Diputat al Congrés des del 1977, Jordi Pujol, encapçalant la coalició Convergència i Unió (CiU), fou elegit president de la Generalitat de Catalunya el 1980 i reelegit els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El seu govern, nacionalista i europeista, va posar l'accent en la defensa de la identitat i la cultura catalanes, la modernització de l'economia i el desenvolupament autonòmic.
Les eleccions de 16 de novembre de 2003 significaren la fi del seu mandat. El 16 de desembre el Parlament elegí com a nou president de la Generalitat Pasqual Maragall.
El 1978 va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). L'any 1979 va concórrer a les primeres eleccions municipals de la democràcia a Sant Joan Despí, on fou tinent d'alcalde d'Economia. L'any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que ostentà fins el 2004, després d'ésser reelegit per majoria absoluta en cinc ocasions.
Entre 1988 i 1997 fou president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Diputat provincial des de 1983, l'any 2003 fou elegit president de la Diputació de Barcelona i va ocupar aquest càrrec fins el mes d'abril de l'any següent.
L'any 2004 va encapçalar la llista del PSC a les eleccions generals i fou escollit diputat. Setmanes després, el 18 d'abril, seria nomenat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç en el primer govern de José Luís Rodríguez Zapatero.
Després d'encapçalar la candidatura dels socialistes catalans a les eleccions al Parlament celebrades el dia 1 de novembre de 2006, el 24 d'aquell mateix mes fou investit president de la Generalitat pel Ple del Parlament de Catalunya pel conjunt de forces que havien signat l'Acord d'Entesa i el dia 28 prengué possessió del càrrec.
Durant el seu mandat, el president Montilla va impulsar el desplegament de l'Estatut de 2006 i un nou sistema de finançament , així com quatre grans pactes nacionals, sobre immigració, recerca, habitatge i infraestructures, a partir del diàleg i la participació dels principals agents socials, econòmics i polítics. A partir de 2008 l'acció del seu govern es va concentrar molt especialment en la lluita contra els efectes de la crisi econòmica i en la garantia de la cohesió del conjunt de la societat catalana.
El desembre de 2010 va cessar en el càrrec, en ser investit president Artur Mas i Gavarró, pel Ple del Parlament de Catalunya.
Pascual Maragall i Mira
127 è President de la Generalitat de Catalunya (2003 - 2006)
Nét del poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona l'any 1941. Després de desenvolupar una intensa activitat acadèmica, que compaginaria amb la seva feina al Gabinet Tècnic de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1978 es doctorà en Economia per la UAB.
No fou fins a la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques, quan va passar definitivament a l'acció política, participant en la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a Barcelona. L'any 1979 formà part de l'equip de Govern de l'Ajuntament. L'any 1982 va esdevenir alcalde en substitució de Narcís Serra. La celebració dels Jocs Olímpics el 1992 a la capital catalana li va permetre liderar un model de desenvolupament urbà reconegut internacionalment.
El 1997 Maragall va donar per acabada la seva etapa com a alcalde. El 1999 es va presentar per primera vegada a les eleccions autonòmiques, encapçalant la candidatura de PSC-Ciutadans pel Canvi. Quatre anys més tard, el 16 de desembre de 2003, fou elegit 127è President de la Generalitat.
Sota el seu mandat, l'horitzó cívic de " la Catalunya dels 7 milions", vingué acompanyat del nou horitzó polític: un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006.
Les eleccions de l'1 de novembre de 2006 significaren la fi del seu mandat. El 24 de novembre, el Parlament de Catalunya investia com a nou President de la Generalitat José Montilla.
Jordi Pujol i Solei
126 è President de la Generalitat de Catalunya (1980 - 2003)
Jordi Pujol i Soley va néixer a Barcelona el 1930. Llicenciat en medicina, milità en el moviment universitari catalanista d'inspiració cristiana. El 1960, arran d'unes actuacions de protesta contra la visita del general Franco a Catalunya, fou detingut i condemnat a set anys de presó. Després de dos anys i mig de presó i un de confinament, va iniciar una nova línia d'actuació, amb el lema "Fer país", destinada a crear institucions culturals i econòmiques per impulsar el desenvolupament de Catalunya.
El 1974 passà definitivament a l'acció política amb la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la qual fou el primer secretari. Diputat al Congrés des del 1977, Jordi Pujol, encapçalant la coalició Convergència i Unió (CiU), fou elegit president de la Generalitat de Catalunya el 1980 i reelegit els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El seu govern, nacionalista i europeista, va posar l'accent en la defensa de la identitat i la cultura catalanes, la modernització de l'economia i el desenvolupament autonòmic.
Les eleccions de 16 de novembre de 2003 significaren la fi del seu mandat. El 16 de desembre el Parlament elegí com a nou president de la Generalitat Pasqual Maragall.
Josep Tarradellas i Joan
125 è President de la Generalitat de Catalunya (1954 - 1980)
El 1931 fou secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, fou conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla fou elegit President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l'any 1954. Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 fou cridat a Madrid pel President del Govern Adolfo Suárez i negocià d'acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que tingué lloc l'octubre del mateix any amb la constitució d'un govern d'unitat nacional.
Tarradellas havia mantingut la institució a l'exili i representava la continuïtat històrica. Fou l'únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que retornà per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada.
Les eleccions al Parlament de Catalunya el març de 1980 varen marcar la fi del seu mandat. A l'abril, el Parlament elegí com a President de la Generalitat a Jordi Pujol.
Josep Irla i Bosch
124 è President de la Generalitat de Catalunya (1940 - 1954)
Com els seus predecessors, al 1932 fou diputat a Corts i al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou el darrer President del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco.
Mort executat el President Companys el 1940 i trobant-se Irla a l'exili, assumí la Presidència de la Generalitat d'acord amb les previsions de la legislació catalana. Formà un govern de personalitats a l'exili, nomenà conseller primer del Govern Josep Tarradellas i dimití el maig de 1954.
Va morir el 1958 a l'exili a França.
125 è President de la Generalitat de Catalunya (1954 - 1980)
El 1931 fou secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, fou conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla fou elegit President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l'any 1954. Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 fou cridat a Madrid pel President del Govern Adolfo Suárez i negocià d'acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que tingué lloc l'octubre del mateix any amb la constitució d'un govern d'unitat nacional.
Tarradellas havia mantingut la institució a l'exili i representava la continuïtat històrica. Fou l'únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que retornà per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada.
Les eleccions al Parlament de Catalunya el març de 1980 varen marcar la fi del seu mandat. A l'abril, el Parlament elegí com a President de la Generalitat a Jordi Pujol.
Josep Irla i Bosch
124 è President de la Generalitat de Catalunya (1940 - 1954)
Com els seus predecessors, al 1932 fou diputat a Corts i al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou el darrer President del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco.
Mort executat el President Companys el 1940 i trobant-se Irla a l'exili, assumí la Presidència de la Generalitat d'acord amb les previsions de la legislació catalana. Formà un govern de personalitats a l'exili, nomenà conseller primer del Govern Josep Tarradellas i dimití el maig de 1954.
Va morir el 1958 a l'exili a França.
Lluis Companys i Jover
123 è President de la Generalitat de Catalunya (1933 - 1940)
Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià.
Va ser escollit primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932 i en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.
123 è President de la Generalitat de Catalunya (1933 - 1940)
Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià.
Va ser escollit primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932 i en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.
Francesc Macià i Llussà
122 è President de la Generalitat de Catalunya (1931 - 1933)
Primer president i restaurador de la Generalitat moderna. Nascut el 1859 a Vilanova i la Geltrú, va ser dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una gran victòria electoral en les eleccions municipals, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.
Els orígens de la Generalitat
La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Deputació del General de Catalunya. En essència era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Pactada entre els actors polítics de l'època, és considerada entre les primeres més liberals i democràtiques en el context de l'Europa del seu temps.
Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans.
S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya.
La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies de la monarquia absoluta.
L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser reconeguda de ple dret.
122 è President de la Generalitat de Catalunya (1931 - 1933)
Primer president i restaurador de la Generalitat moderna. Nascut el 1859 a Vilanova i la Geltrú, va ser dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una gran victòria electoral en les eleccions municipals, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.
Els orígens de la Generalitat
La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Deputació del General de Catalunya. En essència era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Pactada entre els actors polítics de l'època, és considerada entre les primeres més liberals i democràtiques en el context de l'Europa del seu temps.
Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans.
S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya.
La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies de la monarquia absoluta.
L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser reconeguda de ple dret.
 |
| Sellell major de la Diputació del General de Catalunya (s. XV) |
 |
| Pau Claris 94 è President de la Generalitat |
S. XIV
1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362
2.Romeu Sescomes. 1363-136(4)
3.Ramon Gener. 136(4)-1365
4.Bernat Vallès. 1365
Bernat Vallès. 1365-1367 [*]
Romeu Sescomes. 1375-1376 [*]
5.Joan I d'Empúries. 1376
6.Guillem de Guimerà. 1376-1377
7.Galceran de Besora. 1377-1378
Ramon Gener. 1379-1380 [*]
8.Felip d'Anglesola. 1380
9.Pere Santamans. 1381-1383
10.Arnau Descolomer. 1384-1389
11.Miquel de Santjoan. 1389-1396
12.Alfons de Tous. 1396-1413
S. XV
13.Marc de Vilalba. 1413-1416
14.Andreu Bertran. 1416-1419
15.Joan Desgarrigues. 1419-1422
16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425
17.Felip de Malla. 1425-1428
18.Domènec Ram. 1428-1431
Marc de Vilalba. 1431-1434 [*]
19. Pere de Palou. 1434-1437
20.Pere de Darnius. 1437-1440
21.Antoni d'Avinyó i de Moles. 1440-1443
22.Jaume de Cardona i de Gandia. 1443-1446
23.Pero Ximénez de Urrea. 1446-1449
24.Bertran Samasó. 1449-1452
25.Bernat Guillem Samasó. 1452-1455
26.Nicolau Pujades. 1455-1458
27.Antoni Pere Ferrer. 1458-1461
28.Manuel de Montsuar. 1461-1464
29.Francesc Colom. 1464-1467
30.Ponç Andreu de Vilar. 1467-1470
31.Miquel Samsó. 1470-1473
32.Joan Maurici de Ribes. 1473-1476
33.Miquel Delgado. 1476-1478
34.Pere Joan Llobera. 1478-1479
35.Berenguer de Sos. 1479-1482
36.Pere de Cardona. 1482-1485
Ponç Andreu de Vilar. 1485-1488 [*]
37.Juan Payo Coello. 1488-1491
38.Joan de Peralta. 1491-1494
39.Francí Vicens. 1494-1497
40.Pedro Mendoza. 1497-1500
S. XVI
41.Alfons d'Aragó. 1500-1503
42.Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls. 1503-1504
43.Gonzalo Fernández de Heredia. 1504-1506
44.Luís Desplà i d'Oms. 1506-1509
45.Jordi Sanç. 1509-1512
46.Joan d'Aragó. 1512-1514
47.Jaume Fiella. 1514-1515
48.Esteve de Garret. 1515-1518
49.Bernat de Corbera. 1518-1521
50.Joan Margarit i de Requesens. 1521-1524
51.Lluís de Cardona i Enríquez. 1524-1527
52.Francesc de Solsona. 1527-1530
53.Francesc Oliver i de Boteller. 1530.1533
54.Dionís de Carcassona. 1533-1536
55.Joan Pasqual. 1536-1539
56.Jeroni de Requesens i Roís de Liori. 1539-1542
57.Miquel Puig. 1542-1545
58.Jaume Caçador. 1545-1548
59.Miquel d'Oms i Sentmenat. 1548-1551
60.Onofre de Copons i de Vilafranca. 1551-1552
61.Miquel de Ferrer i de Marimon. 1552
62.Joan de Tormo. 1552-1553
63.Miquel de Tormo. 1553-1554
64.Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-1557
65.Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-1559
66.Ferran de Lloaces i Peres. 1559-1560
Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1560-1563 [*]
67.Onofre Gomis. 1563-1566
68.Francesc Giginta. 1566-1569
69.Benet de Tocco. 1569-1572
70.Jaume Cerveró. 1572-1575
71.Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1575-1578
Benet de Tocco. 1578-1581 [*]
72.Rafael d'Oms. 1581-1584
73.Jaume Beuló. 1584
Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1584-1587 [*]
74.Martí Joan de Calders. 1587
75.Francesc Oliver de Boteller. 1587-1588
76.Jaume Caçador i Claret. 1590-1593
77.Miquel d'Agullana. 1593-1596
Francesc Oliver de Boteller. 1596-1598 [*]
78.Francesc Oliveres. 1598-1599
79.Jaume Cordelles i Oms. 1599-1602
S. XVII
80.Bernat de Cardona i de Queralt. 1602-1605
81.Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai. 1605-1608
82.Onofre d'Alentorn i de Botella. 1608-1611
83.Francesc de Sentjust i de Castre. 1611-1614
84.Ramon d'Olmera i d'Alemany. 1614-1616
85.Miquel d'Aimeric. 1616-1617
86.Lluís de Tena. 1617-1620
87.Benet Fontanella. 1620-1623
88.Pele de Magarola i Fontanet. 1623-1626
89.Francesc Morillo. 1626- 1629
90.Pele Antoni Sella. 1629-1632
91.Esteve Salacruz. 1632
92.Garcia Gil de Manrique y Maldonado. 1632-1635
93.Miquel d'Alentorm i de Salbà. 1635-1638
94.Pau Claris i Casademunt. 1638-1641
95.Josep Soler. 1641
96.Bernat de Cardona i Raset. 1641-1644
97.Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç. 1644-1647
98.Andreu Pont. 1647-1650
99.Pau del Rosso. 1650-1654
100.Francesc Pijoan. 1654-1656
101.Joan Jeroni Besora. 1656-1659
102.Pau d'Àger. 1659-1662
103.Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-1665
104.Josep de Magarola i de Grau. 1665-1668
105.Joan Pagès i Vallgornera. 1668-1671
106.Josep de Camporrells i de Sabater. 1671-1674
107.Esteve Mercadal i Dou. 1674-1677
108.Alfonso de Sotomayor. 1677-1680
109.Josep Sastre i Prats. 1680-1683
110.Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 1683-1686
111.Antoni de Saiol i de Quarteroni. 1686-1689
112.Benet Ignasi de Salazar. 1689-1692
113.Antoni de Planella i de Cruïlles. 1692-1695
114.Rafael de Pinyana i Galvany. 1695-1698
115.Climent de Solanell i de Foix. 1698-1701
S. XVIII
116.Joan Antoni Valls i Pandutxo. 1701
Antoni de Planella i de Cruïlles. 1701-1704 [*]
117.Francesc de Valls i Freixa. 1704-1706
118.Josep Grau. 1706-1707
119.Manuel de Copons i d'Esquerrer. 1707-1710
120.Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 1710-1713
121.Josep de Vilamala. 1713-1714
S. XX
122.Francesc Macià i Llussà. 1931-1933
123.Lluís Companys i Jové. 1933-1940
124.Josep Irla i Bosch. 1940-1954
125.Josep Tarradellas i Joan. 1954-1980
126.Jordi Pujol i Soley. 1980-2003
S. XXI
127.Pasqual Maragall i Mira. 2003-2006
128.José Montilla i Aguilera. 2006-2010
129.Artur Mas i Gavarró. 2010-
80.Bernat de Cardona i de Queralt. 1602-1605
81.Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai. 1605-1608
82.Onofre d'Alentorn i de Botella. 1608-1611
83.Francesc de Sentjust i de Castre. 1611-1614
84.Ramon d'Olmera i d'Alemany. 1614-1616
85.Miquel d'Aimeric. 1616-1617
86.Lluís de Tena. 1617-1620
87.Benet Fontanella. 1620-1623
88.Pele de Magarola i Fontanet. 1623-1626
89.Francesc Morillo. 1626- 1629
90.Pele Antoni Sella. 1629-1632
91.Esteve Salacruz. 1632
92.Garcia Gil de Manrique y Maldonado. 1632-1635
93.Miquel d'Alentorm i de Salbà. 1635-1638
94.Pau Claris i Casademunt. 1638-1641
95.Josep Soler. 1641
96.Bernat de Cardona i Raset. 1641-1644
97.Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç. 1644-1647
98.Andreu Pont. 1647-1650
99.Pau del Rosso. 1650-1654
100.Francesc Pijoan. 1654-1656
101.Joan Jeroni Besora. 1656-1659
102.Pau d'Àger. 1659-1662
103.Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-1665
104.Josep de Magarola i de Grau. 1665-1668
105.Joan Pagès i Vallgornera. 1668-1671
106.Josep de Camporrells i de Sabater. 1671-1674
107.Esteve Mercadal i Dou. 1674-1677
108.Alfonso de Sotomayor. 1677-1680
109.Josep Sastre i Prats. 1680-1683
110.Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 1683-1686
111.Antoni de Saiol i de Quarteroni. 1686-1689
112.Benet Ignasi de Salazar. 1689-1692
113.Antoni de Planella i de Cruïlles. 1692-1695
114.Rafael de Pinyana i Galvany. 1695-1698
115.Climent de Solanell i de Foix. 1698-1701
S. XVIII
116.Joan Antoni Valls i Pandutxo. 1701
Antoni de Planella i de Cruïlles. 1701-1704 [*]
117.Francesc de Valls i Freixa. 1704-1706
118.Josep Grau. 1706-1707
119.Manuel de Copons i d'Esquerrer. 1707-1710
120.Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 1710-1713
121.Josep de Vilamala. 1713-1714
S. XX
122.Francesc Macià i Llussà. 1931-1933
123.Lluís Companys i Jové. 1933-1940
124.Josep Irla i Bosch. 1940-1954
125.Josep Tarradellas i Joan. 1954-1980
126.Jordi Pujol i Soley. 1980-2003
S. XXI
127.Pasqual Maragall i Mira. 2003-2006
128.José Montilla i Aguilera. 2006-2010
129.Artur Mas i Gavarró. 2010-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada